dilluns, 12 de novembre de 2012

De professió, geògraf

Mai he estat capaç de descriure la meva professió en una sola paraula, i sempre he sentit una certa enveja d'aquells companys que són capaços de fer-ho: ells segurament no tenen cap problema en explicar als seus fills de què treballen. No he estat capaç de posar un senzill descriptor a Linkedin o twitter. "Geògraf. Planificador del territori i del paisatge", he emprat. "Geògraf. Especialista en Ordenació del Territori, paisatge i mobilitat", he posat. Difícil, per als temps que corren.

Des del moment en que em vaig llicenciar en Geografia per la Universitat de les Illes Balears, ja fa uns quants anys, vaig adonar-me que la professió en la que volia treballar gairebé no existia ni tan sols per mi mateix. A l'hora de triar carrera universitària en cap moment em vaig plantejar valorar les sortides laborals del que volia estudiar, cosa de la qual n'estic ben orgullós. I això em va obligar a intentar inventar-me una professió gairebé del no-res, cosa de la qual també n'estic molt satisfet. Tanmateix, la meva carrera professional ha tengut situacions i circumstàncies variades i imprevistes a les que he hagut de fer front amb més o menys encert.

Les formes de la meva professió han estat diverses i canviants: he estat becari, he tengut contractes laborals de tota mena i condició. He estat soci d'una societat limitada i m'he donat d'alta com a autònom en diverses ocasions. He treballat a l'administració pública, a l'empresa privada i a centres de recerca vinculats a la Universitat.

Què en direm dels continguts. He treballat com a cartògraf i tècnic de Sistemes d'Informació Geogràfica. He elaborat o col·laborat en estudis d'impacte ambiental, Plans de Mobilitat Urbana, Plans Directors de Carreteres, Plans Territorials Insulars i Plans Especials. He coordinat l'elaboració d'un expedient per declarar un espai Patrimoni Mundial per la UNESCO. He fet recomptes de turistes a la platja d'Es Trenc el mes de juliol. He caminat la carretera Inca-Llubí el mes de gener. He fet recomptes de cotxes i la seva ocupació a l'entrada de la UIB a la carretera de Valldemossa. He cartografiat les parades de bus de Mallorca i les zones d'aparcament de Manacor. He recollit mostres d'arena a la platja d'Es Caragol, prop del far de Ses Salines a l'hivern. He participat en taules rodones i he redactat capítols de llibre i articles científics. He assistit a tallers de participació ciutadana. He fet estudis sobre inmigració i discriminació urbana. He intervingut en reunions o presentacions a Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera, Barcelona, Lleida, Olot, Boí, València, Alacant, Madrid, Sevilla, Ávila, Murcia, Ascoli Piceno, Ploiesti, Estrasburg, Göteborg, París o Malta. He estat membre de la Ponència Tècnica d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric, i de la Mesa per al Transport Marítim.

Fent una ullada enrere, puc dir sense complexos que estic molt orgullós de dir que la meva professió és: geògraf. Que el meu objecte d'estudi i de treball són els fenomens que es poden vincular a una posició geogràfica, al territori; ara en diriem que es poden geolocalitzar. I que de tots els fenòmens georreferenciables tenc una certa predilecció pels que tenen a veure amb les persones i la seva relació amb l'espai geogràfic. I que des de la professionalitat que requereix el treball tècnic i de consultoria, no he renunciat a mantenir uns valors, una ètica i una voluntat de transformar aquells aspectes que no ens agraden de la societat que ens ha tocat viure.

Com deia Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible. També en els nous reptes professionals que se'ns presenten dia a dia, malgrat no sapiguem encara quins seran.


2 comentaris:

  1. No és el que som, és el que feim. Ahir era música, demà bicicleta, passat veu... És igual el que fas, ets bò. Sort amic! Et seguirem...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es ben cert, som el que feim! I tant es el nom que li posem. Gràcies!

      Elimina