El meridià blau. François Aragó i les Balears.

Un dels efectes col·laterals de la meva estada a l'octubre a Formentera fou la visita a la llibreria-editorial Mediterrània de Vila, un referent fonamental en la difusió de la llengua i del país. I un punt de partida bàsic per als amants de les publicacions sobre geografia, història, literatura -cultura en general- de les Pitiüses, impulsada, liderada i defensada titànicament per Miquel Costa.

Mig amagada entre els diferents volums, vaig descobrir-hi la fantàstica obra de Pierre Bayart "El meridià blau. El meridià de Formentera", coeditada per l'editorial Mediterrània i el Consell Insular de Formentera. Conta, en un to molt entenedor, les peripècies dels científics francesos, primer Méchain i Delambre, i més tard Biot i Aragó, encarregats de la titànica tasca de mesurar, amb els mitjans de principis del segle XIX, el Meridià de París:

"la línia recta imaginària que passa per París provenint del Pol Nord, i que se'n va a creuar l'equador en angle recte. [...] Sobrevola França en tota la seua llargària des del port de Dunkerque fins més enllà del Pirineu, en una platja del Masnou, a Barcelona."

Aquesta mesura esdevingué, un cop establerta, el referent de totes les mesures oficials del país. I se'n derivà, entre d'altres, la referència del metre actual, conservada encara a París.

Tècnicament, la mesura sobre la superfície terrestre d'aquest meridià es feia a través de la triangulació: establir punts de referència a banda i banda per tal de mesurar l'angle que formen cada un d'aquests punts entre ells. Cosa que suposava haver de situar, a llocs elevats, estacions d'observació visibles per tal de fer-ne els amidaments corresponents a través de telescopis especials i mesurar-ne, d'aquesta manera, els angles. 



Francesc Aragó

Els eminents científics il·lustrats de l'Observatoire de Paris varen creure del tot recomanable allargar la mesura del meridià fins a les Balears, car s'aconseguia més precisió en el resultat final. Així fou com Eivissa, Formentera i Mallorca esdevingueren punts d'observació clau per a tancar, definitivament, la mesura precisa del meridià de França. Els geodestes establiren, així, punts de mesura des del cim d'Es Camp Vell, a Eivissa; des de Sa Talaiassa de la Mola, a Formentera, i des de la Mola de s'Esclop, a Mallorca. A tots ells s'hi encenien grans fanals, al vespre, per tal que fossin observats des d'un a l'altre. Des del Montgó (Marina Alta) i el Desert de les Palmes (Castelló) s'observaven recíprocament els punts d'Eivissa i Formentera.

Aragó fou qui culminà la mesura del triangle des de Mallorca, en una expedició no exempta de riscos que li suposà gairebé perdre la vida en el context dels inicis de la Guerra del Francès. Finalment, però, se'n sortí, i arribà a tenir càrrecs importants en l'alta administració de l'estat francès.

És emocionant quan, tot visitant París, descobrim el nom d'Aragó al primer pis de la torre Eiffel. Resseguiu, llavors i a mode d'homenatge, els petits medallons que conformen la ruta Aragó seguint la traça del meridià, col·locats al paviment en el seu record. I pensau en les llarges vetllades que passava a Can Maians, a sa Talaiassa de Formentera, tot intentant reconèixer els fanals del Montgó en la llunyania...

Aragó a la cara sud de la Torre Eiffel